Consells per orientar-se per les Carreteres Americanes

28 de Gener 2021
A primera vista, el mapa americà revela una xarxa de carreteres principals bastant rectangular. Això val especialment per a les grans planes que ocupen el centre dels Estats Units i el Canadà. L'exemple mostra els estats de Kansas i Oklahoma. S'observa clarament que hi ha poques carreteres diagonals en una xarxa orientada en els quatre punts cardinals.

En zones de més obstacles naturals com les cadenes muntanyenques o els deserts la imatge canvia. El mapa de l'Altiplà del Colorado entre Utah i Arizona mostra una quantitat de carreteres molt reduïda i un ordre molt menys regular. Les vies eviten els obstacles naturals i s'orienten per la distribució de la població.

Les complicacions per al viatger comencen amb un sistema de senyalització diferent a l'europeu. Els senyals dirigeixen molt menys a ciutats importants. En canvi, en molts casos es limiten a indicar els punts cardenals i la numeració de la carretera.
Cal estar ben orientat per a saber interpretar els senyals de la següent imatge.

Hi ha un ordre jeràrquic de les carreteres. Les 70 "Interstate Highways", abreujades "I" o "IS" són carreteres federals de llarga distància. La més llarga, la IS-90 suma 4.861 quilòmetres de Boston a Seattle i creua 13 estats. És una autèntica carretera de Costa a Costa. Les Intraestatals tenen un mínim de dos carrils per direcció i estan indicades per senyals blaus. Les "business loop" o "business route" senyalitzades en verd dirigeixen a les zones comercials de grans o petites ciutats. Després tornen a fusionar-se amb l'autovia.

En termes generals, les carreteres amb nombres parells van d'est a oest i els imparells de nord a sud. El que s'ha dit no significa que una carretera no pugui seguir una altra direcció en algun tram. En el mapa s'observa un llarg tram de la Interstate 74 a Carolina del Nord com segueix de nord a sud. A més, alguns trams porten noms propis. Els que viatgen amb mi per la Ruta 66 coneixeran per exemple la "Kennedy Expressway" a Chicago, un tram de la IS-90.

El segon nivell formen les carreteres estatals, típicament indicades per senyals en blanc i negre. Poden estar construïdes com a autovies amb punts d'accés o com a carreteres de dos carrils amb semàfors i senyals de "Stop". El grau d'ampliació pot variar constantment entre zones urbanes i rurals. Per a gaudir d'un viatge sobre rodes són molt preferibles davant les Interestatals. Sovint canvien de denominació quan travessen una frontera d'estats, com la Ruta del Pacífic (HW 101 o HW 1). Senyals de color indiquen carreteres històriques o turístiques.

Crec que el que s'ha dit ha deixat prou clar que una bona orientació i un planejament dels itineraris són imprescindibles per a viatjar per les carreteres americanes. El GPS evidentment pot ajudar, però no ofereix l'opció "per la carretera més bonica". El mapa següent mostra tota la xarxa de carreteres dels 48 estats continentals. Les Intraestatals s'indiquen en blava, les altres en vermell.